Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

EL GOVERN ESPANYOL CERCA LA DIVISIÓ I L’ENFRONTAMENT

Realment som molt desafortunats els ciutadans d’aquest país, perquè la política que fan els partits en lloc de contribuir a resoldre els problemes i a facilitar les nostres vides, fan decididament tot el contrari. Aquesta actitud ja seria greu en condicions normals, però ara és dramàtica i pot esdevenir tràgica perquè ens trobem sotmesos, d’una banda a una nova onada de la Covid-19 que pot portar, segons temen els experts, a un nou desbordament del sistema hospitalari a finals de tardor inicis d’hivern, i alhora la crisi econòmica que tot això provoca fa que Espanya, per descomptat Catalunya i d’una manera molt particular Barcelona, pateixi una crisi econòmica de proporcions mai vistes, i el que és pitjor, no presenti segons els organismes internacionals, perspectives clares de recuperació. Sota aquest panorama, no cal ser un cristià convençut per donar-se compte que la resposta natural, la més humana, és cercar la mà del que tens més a prop i fer front junts a l’adversitat.

En contra d’aquesta resposta natural, el govern espanyol reprodueix la mateixa estratègia de Zapatero i cerca atiar el conflicte ressuscitant tot allò que és més divisiu. Com Zapatero tira endavant una nova llei de la memòria històrica, si bé encara més agressiva que l’anterior perquè crea una Fiscalia que actuaria amb efectes retroactius sobre delictes comesos pel franquisme. Pretén secularitzar una basílica la de la Santa Creu al Valle de los Caídos, i expulsar la congregació de monjos benedictins que s’hi acull. Es tracta evidentment d’una construcció del franquisme però que no pot donar peu en nom de la reconciliació a l’expulsió de la dimensió religiosa que posseeix, la catòlica, que com a tal és prèvia i té una naturalesa pròpia. Si aquesta lògica s’hagués aplicat al llarg de la història d’Espanya, avui quedarien molt pocs monestirs i convents perquè la majoria d’ells s’han fet amb el beneplàcit dels poders polítics del moment. Particularment greu pel seu caràcter simbòlic seria l’enderrocament de la gran creu del Valle perquè donaria lloc a una pràctica que no s’ha produït a Europa des de la desaparició del comunisme. Per si no n’hi hagués prou, i també com Zapatero, es torna a introduir una nova llei ideològica a l’ensenyament i si aleshores va ser l’educació “per a la ciutadania” ara serà l’educació “de la memòria democràtica”. I per si tot plegat fos poc, impulsa al Congrés dels Diputats una altra llei tremendament divisiva com és la de l’eutanàsia.

El que va aconseguir Espanya amb la transició, que va ser una reconciliació entre els adversaris de la Guerra Civil, fet que per exemple va permetre normalitzar la presència política molt important del secretari general del Partit Comunista, Santiago Carrillo, malgrat la seva presumpta implicació en la repressió del bàndol republicà, ara tot això es remou. El moment escollit no pot ser pitjor i ens temem que és deliberat. És una cortina de fum que desvia l’atenció i la responsabilitat política del govern en la crisi econòmica i la crisi sanitària.

En nom del bé comú, no podem estar-hi gens d’acord.

PS: Pel seu interès, adjunto la Nota de la Conferència Episcopal Espanyola sobre l’Eutanàsia.

PER JOSEP MIRÒ i ARDÈVOL PER e-cristians

Deixa un comentari »

VI MARXA FAMILIAR PER LA VIDA 18-10-20

http://casaguadalupe.es/wp/

CC Casa Guadalupe

Deixa un comentari »

ARA ÉS L’HORA D’APUNTAR-SE PER LLUITAR CONTRA L’EUTENÀSIA I A FAVOR DE LA VIDA

 

En la intervenció al Senat d’aquest dimarts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar el programa legislatiu del seu govern. Del conjunt del programa, hi ha dues lleis que vull esmentar perquè incideixen d’una manera frontal i contrària tant a la llei natural com a les conviccions cristianes. Són les que fan referència a l’eutanàsia i a la nova llei d’educació, que una vegada més es debatrà al Congrés sense un consens previ.

Situem el focus en la de l’eutanàsia perquè és la que pot tenir uns efectes més immediats. La proposició de llei, que no el projecte, fa setmanes que està en stand by a l’ordre del dia de la Mesa del Congrés, de manera que s’ha anat prorrogant setmana rere setmana, mes rere mes, la presentació d’esmenes. Però ara és possible que comenci la batalla de veritat perquè aquest dijous el Plenari del Congrés debatrà i previsiblement refusarà les dues esmenes a la totalitat, una presentada per Vox i l’altra pel PP. Sobre aquest fet cal fer una breu reflexió: només aquests dos partits s’oposen clarament a la llei de l’eutanàsia, mentre que tots els altres, inclòs el PNB, PDeCAT, JxCat, l’assumeixen. També ho fa Cs que en aquestes qüestions no es diferencia gaire de la concepció antropològica i moral del PSOE. Fins i tot els dos partits que s’hi oposen són incapaços d’unir els seus punts de vista i presentar una esmena comuna. Evidentment, no tant per dificultat dels continguts com per problemes de posicionament polític d’uns i altres. El panorama polític des d’un punt de vista cristià és per tant ben negatiu i això ens hauria de fer pensar… i actuar.

El procediment a seguir amb la tramitació de l’eutanàsia té una data clau que és el 16 de setembre, que és quan la Mesa es tornarà a reunir. Si decideix mantenir la pròrroga serà un clar indicador que no volen donar aquesta batalla ara, quan és tan recent la gran mortaldat de gent gran. Però també  és possible que acordin iniciar ja la tramitació de les esmenes parcials que portarien a la fase final de la llei. Si el resultat fos la segona opció, e-Cristians juntament amb l’Asociación Católica de Propagandistas, Cristianos en Democracia, Federación de Asociaciones Pro vida, Foro de la Familia i One of Us, junt amb una setantena d’organitzacions més, iniciaríem una campanya a nivell global per oposar-se a la llei i plantejar la necessitat d’un pla de cures pal·liatives per a tota la població.

Ja des d’ara et crido a que participis i ajudis en aquesta acció. El problema de l’extensió de la cultura de la mort en aquesta societat, està en gran manera causada per la feblesa de la resposta cristiana que admet amb fatalitat que la iniciativa l’emprenguin uns altres i que ells no passin de l’àmbit de la lamentació, que és, en realitat, una actitud ben poc cristiana. “A Dios rogando y con el mazo dando” diu la dita en castellà.

Et convido a que ens comuniquis la teva voluntat de participar en la mesura que et sigui possible enviant un e-mail a secretaria@e-cristians.net i també et convido a que proposis a altres persones a que s’apleguin amb nosaltres per guanyar la batalla de la vida.

Només cal recordar el que ha succeït amb la gent gran sense llei d’eutanàsia, per pensar que podria haver passat si aquesta hagués estat vigent.

PER JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL

Deixa un comentari »

ES NECESARIO CORREGIR LA DERIVA ATEA DEL ESTADO

estado ateo

Es el caso del homenaje a las víctimas de la Covit-19 concebida como una ceremonia atea, Dios no existió en ningún momento y en ninguna referencia

Corregir lo que está errado es un principio cristiano. Nos lo recordaba la primera lectura de este pasado domingo 6 de septiembre  la profecía de Ezequiel (33,7-9) y el mismo Evangelio de san Mateo ( 18,15-20).  “A ti hijo del hombre te he puesto de centinela en la casa de Israel”, dice el profeta, “para que adviertas al malvado”. En el Evangelio Jesús señalando la obligación de reprender al hermano que peca contra ti, y fija las condiciones: primero privadamente, si no hace caso, llama a otros dos o tres, si no atiende llévalo a la comunidad, y si ni siquiera a la comunidad hace caso, “considerar como un pagano o un publicano

Seguramente el contexto de uno y otro mensaje es distinto. En el primero se trata de alertar del malvado que amenaza al pueblo, en el segundo se refiere a un miembro de la comunidad cristiana. Ambos son de utilidad para nuestra advertencia.

La advertencia cristiana es en primer término un acto de misericordia, es decir que se sufre por el daño o el mal en el que el otro incurre. No responde a un acto de enojo o de rabia, sino de sufrir con él por su error, por su pecado.  Es también un acto basado en la verdad presentada con claridad. No se puede reprender desde el error, ni desde una interpretación sesgada e interesada. La tercera es que ha de ser hecha con caridad, desde el amor, y finalmente ha de empezar, si ello es posible, desde la discreción de la represión íntima personal.

Es bajo estas premisas que nos atrevemos a reprender al gobierno del estado, a sus instituciones, porque todas ellas participan de este mismo daño, querido o asumido insensiblemente.  Denunciamos, y un acto de denuncia del estado solo puede ser público, que bajo el discurso de su neutralidad religiosa que obedece al mandato de la Constitución se está construyendo un estado ateo. El articulo 16 de la Constitución establece que “ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.” Esto significa el reconocimiento positivo de las confesiones religiosas reconocidas como tales, y especialmente de la Iglesia Católica por razones históricas, culturales, y de adscripción de la mayoría de la población. A pesar de ello el estado no asume como propia ninguna de ellas, si bien colabora con ellas. Esto significa la neutralidad. Pero en la práctica los gobiernos socialistas, con el silencio de las demás fuerzas políticas y de las restantes instituciones, han conducido esta neutralidad hasta la negación de toda referencia a DiosDios está vetado en los actos de Estado Y esto ya no es neutralidad, sino adscripción a una creencia que es el ateísmo. Solo ella niega a Dios. De esta manera el estado deja de ser laico, neutral, para pasar a profesar una fe determinada, la de que Dios no existe, y esto es una manipulación de la palabra y la ocultación de la verdad, y específicamente una aplicación falseada de la Constitución.

La sociedad que configuramos todos nosotros, hombres y mujeres, no es laica, sino plural por esta razón nos gobernamos mediante la democracia. El estado no es ateo, sino neutral, y tal  neutralidad religiosa del Estado no significa la negación de Dios personal y creador del todo, porque si lo negase ya no sería neutral

 

Es el caso del homenaje a las víctimas de la Covit-19 concebida como una ceremonia atea, Dios no existió en ningún momento y en ninguna referencia. Bajo la idea de la neutralidad, en realidad se funciona como afirmación de ateísmo. Esta práctica del gobierno del Estado debe ser rechazada porque no responde ni a la Constitución ni a la sociedad que dice representar, y nunca más debe repetirse. Y los políticos y miembros de las distintas instituciones del estado harían bien, como es común en otros países, en no vacilar en referirse a Dios y a invocarlo en sus escritos y manifestaciones cuando resulte adecuado.

PER JOSEP MIRÓ i ARDÈVOL

 

 

 

Deixa un comentari »