Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

SI  NO  US  TORNEU COM INFANTS…

descarga

 

Mai no voldria envellir. Tothom sap que avui celebrem el “dia dels innocents”. Es fa en record de la massacre d´un munt de menuts, per part del rei Herodes. No volia perdre el seu poder. Menys encara, a mans d´un nadó.  “Allà, en un pessebre…, que li feia de llit”.

 

La tria del títol ve motivada per una frase clonada de l´evangeli cristià. Si més no en el sentit que m´agradaria viure en un món millor. Sense enveges, orgull, toxicitat, negativisme i “altres herbots”. És en aquest sentit que faig plenament meva  –i no és la primera vegada que ho dic–  la dita de Groucho Marx: “atureu el món, què me´n vull baixar !

 

Admiro i desitjo tenir la innocència dels menuts. La mateixa que es dibuixarà  –d´ací a vuit o nou dies–  quan surtin al carrer per a rebre la “Cavalcada dels reis de l´Orient”. La seva imaginació, barrejada d´il·lusió i agraïment sap veure joguines i altres regals dalt dels camions que passen pel bell mig del carrer, envoltats d´un seguici festiu i cofoi. Alhora que emocionar-se mentre recullen caramels. Fins i tot sense valorar prou el perill de veure´s esclafats per carrosses.

 

Els orígens de la diada d´avui presenten una certa dicotomia. D´una banda, hi ha arrels paganes i/o laiques, relacionades amb les festes romanes dedicades a Saturn: al llarg d´aquests jorns, els esclaus gaudien d´un bri més de llibertat. Així, se´ls permetia fer-se tot tipus de bromes. Fins i tot alguna disbauxa.

 

Per contra, el vessant cristià prové de la història bíblica, que narra el patiment i la mort de víctimes innocents. La cultura popular  –o tal vegada allò del “posar-hi més pa que formage” a les coses–  ha capgirat el paper dels “innocents” pels ingenus que es deixen penjar una llufa a l´esquena… O d´aquells que es creuen  –fil per randa–  el contingut d´alguna notícia-“llorigó”, en algun mitjà de comunicació. L´endemà, quan llegeixen que tot formava part d´una presa de pèl, acoten el cap i es fan l´orni.

 

D´una o altra manera, abans d´acabar insisteixo en la necessitat d´avançar en la temàtica dels drets de la infància. El futur és d´ells… I, al cap i a la fi, el nostre exemple i compromís els ha d´esperonar a somiar en un “demà” molt millor. On regnin la pau, l´amor i el bé.

 

Per Josep Ballbè i Urrit (BARCELONA)

Anuncis
Deixa un comentari »

UNA SOCIETAT CRISTIANA, LA CATALANÀ, HA DE ESTIMAR MOLT MÉS ALS INDEFENSOS. A QUÉ ESPEREM?

Ens adrecem als catalans  per posar en el seu coneixement que durant el 2015, es varen avortar 18.477 éssers humans, el 2016, 18.548 i el 2017, 18.620.

És necessari deixar d’apel·lar a la majoria electoral per defensar “el dret a  avortar”, i defensar  el dret natural a la vida. El nadó, l’ésser humà en gestació, el nasciturus, l’embrió, té TOT el dret sobre el seu propi cos, com la mare.

A Catalunya, la practica d’avortar mai ha estat costum, no oblidem que la societat en què vivim té el seus fonaments en la cultura cristiana des de fa segles, per tant des del dret natural, cal respectar la vida dels nostres congèneres, i culturalment ens ho han ensenyat i transmès els nostres majors, per molt que la ideologia imperant, influeixi en alguns partits polítics, fins i tot en els que governen, tot apel·lant a un “suposat dret”, dret que a totes llums es injust, per tant, cal llegir la sentència de 1985 del TC, que va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l’Estat té l’obligació de protegir. L’ésser humà concebut i encara no nascut és subjecte de dret, de la mateixa manera que tots sabem que el natus, l’ésser humà concebut i nascut, n’és subjecte.

Li preguem, que faci quelcom per evitar aquesta pràctica i que protegeixi  els concebuts i no nascuts. Ells, els éssers humans més indefensos, li agrairan.

Nosaltres estem a disposició del Govern perquè aquesta pràctica deixi de prolongar-se en el temps i trobar alternatives amb polítiques de recolzament a la maternitat. Cal informar i formar a les mares i familiars com de natural és l’embaràs, i de les conseqüències futures de la possible decisió d’avortar, i si cal buscar l’ajut en el Govern on han de trobar  recolzament per tal de seguir endavant amb l’embaràs.

Att.

Josep Carreras García

Partit Família i Vida a Catalunya

Deixa un comentari »