Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

ES NECESARIO CORREGIR LA DERIVA ATEA DEL ESTADO

estado ateo

Es el caso del homenaje a las víctimas de la Covit-19 concebida como una ceremonia atea, Dios no existió en ningún momento y en ninguna referencia

Corregir lo que está errado es un principio cristiano. Nos lo recordaba la primera lectura de este pasado domingo 6 de septiembre  la profecía de Ezequiel (33,7-9) y el mismo Evangelio de san Mateo ( 18,15-20).  “A ti hijo del hombre te he puesto de centinela en la casa de Israel”, dice el profeta, “para que adviertas al malvado”. En el Evangelio Jesús señalando la obligación de reprender al hermano que peca contra ti, y fija las condiciones: primero privadamente, si no hace caso, llama a otros dos o tres, si no atiende llévalo a la comunidad, y si ni siquiera a la comunidad hace caso, “considerar como un pagano o un publicano

Seguramente el contexto de uno y otro mensaje es distinto. En el primero se trata de alertar del malvado que amenaza al pueblo, en el segundo se refiere a un miembro de la comunidad cristiana. Ambos son de utilidad para nuestra advertencia.

La advertencia cristiana es en primer término un acto de misericordia, es decir que se sufre por el daño o el mal en el que el otro incurre. No responde a un acto de enojo o de rabia, sino de sufrir con él por su error, por su pecado.  Es también un acto basado en la verdad presentada con claridad. No se puede reprender desde el error, ni desde una interpretación sesgada e interesada. La tercera es que ha de ser hecha con caridad, desde el amor, y finalmente ha de empezar, si ello es posible, desde la discreción de la represión íntima personal.

Es bajo estas premisas que nos atrevemos a reprender al gobierno del estado, a sus instituciones, porque todas ellas participan de este mismo daño, querido o asumido insensiblemente.  Denunciamos, y un acto de denuncia del estado solo puede ser público, que bajo el discurso de su neutralidad religiosa que obedece al mandato de la Constitución se está construyendo un estado ateo. El articulo 16 de la Constitución establece que “ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.” Esto significa el reconocimiento positivo de las confesiones religiosas reconocidas como tales, y especialmente de la Iglesia Católica por razones históricas, culturales, y de adscripción de la mayoría de la población. A pesar de ello el estado no asume como propia ninguna de ellas, si bien colabora con ellas. Esto significa la neutralidad. Pero en la práctica los gobiernos socialistas, con el silencio de las demás fuerzas políticas y de las restantes instituciones, han conducido esta neutralidad hasta la negación de toda referencia a DiosDios está vetado en los actos de Estado Y esto ya no es neutralidad, sino adscripción a una creencia que es el ateísmo. Solo ella niega a Dios. De esta manera el estado deja de ser laico, neutral, para pasar a profesar una fe determinada, la de que Dios no existe, y esto es una manipulación de la palabra y la ocultación de la verdad, y específicamente una aplicación falseada de la Constitución.

La sociedad que configuramos todos nosotros, hombres y mujeres, no es laica, sino plural por esta razón nos gobernamos mediante la democracia. El estado no es ateo, sino neutral, y tal  neutralidad religiosa del Estado no significa la negación de Dios personal y creador del todo, porque si lo negase ya no sería neutral

 

Es el caso del homenaje a las víctimas de la Covit-19 concebida como una ceremonia atea, Dios no existió en ningún momento y en ninguna referencia. Bajo la idea de la neutralidad, en realidad se funciona como afirmación de ateísmo. Esta práctica del gobierno del Estado debe ser rechazada porque no responde ni a la Constitución ni a la sociedad que dice representar, y nunca más debe repetirse. Y los políticos y miembros de las distintas instituciones del estado harían bien, como es común en otros países, en no vacilar en referirse a Dios y a invocarlo en sus escritos y manifestaciones cuando resulte adecuado.

PER JOSEP MIRÓ i ARDÈVOL

 

 

 

Deixa un comentari »

20 NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA INFANCIA

No voldria equiparar aquesta efemèrides promoguda per la Unesco
al dia sense cotxes, el Black Friday o qualsevol altra bajanada similar.
En aquest cas, tots ens hem de posar les piles, perquè el tema va de
debò. En un dia com avui, cal remarcar la necessitat de donar a
conèixer els drets dels més menuts. Sovint, esdevenen els més
vulnerables. Són el futur del nostre món i s´ha de fer per mentalitzarnos
de la necessitat de lluitar pel seu desenvolupament integral.
Justament l´any vinent, s´acompliran 60 anys de la Declaració dels
drets del nen per part de l´ONU (1959). Encara van haver de passar
20 anys més per fer que el contingut d´aquella convenció fos de
compliment obligat arreu. No pot ser –sovint passa, com en la pròpia
Constitució– que només sigui un decàleg de bones intencions.
Sense cap mena d´embut –sí o sí– tota la mainada té dret a salut,
educació i protecció. Independentment del lloc on li ha tocat néixer.
Encara tots tenim molt fresques unes inquisidores i dures imatges.
Parlo de la primera setmana de setembre de 2015, en una platja
turca. Era un nen sirià de tres anyets, que fugia de l´horror de la
guerra del sanguinari govern d´en Bashar Háfez al-Ásad. Personatge
maleït a qui, d´alguna manera, sostenen les grans potències,
entestades a vendre´ls armament sense cap mena de restricció.
Aquest xicarró es deia Aylan Kurdi i –en la mateixa epopeia– hi van
perdre la vida el seu germà Galip (de cinc) i la mare… Gràcies al
reportatge d´una periodista de l´agència Reuters, el món es va
esglaiar. Però, tres anys després, poca cosa ha canviat. Fins el punt
que no cal llençar les diatribes i critiques solament a Trump o Putin.
Al nostre propi país, el govern de torn s´acaba de cagar a les calces.
Amb la vergonyant decisió de mantenir una comanda d´armament pel
govern saudita, posen més llenya al foc en la guerra de l´Iemen. Allí,
en gairebé quatre anys de conflicte, han mort més de cinc mil nens.
En una declaració que qualifico d´autèntica presa de pèl, la ministra
portantveu del govern “sociata” (Isabel Celaá) ens ha tractat
d´idiotes. Voler fer-nos creure que les bombes trameses són
intel·ligents demostren que el dia de la infància els importa un rave.
Em guardo una paraulota per a mi mateix. És massa gruixuda.

Per Josep Ballbè i Urrit (Terrassa)

Deixa un comentari »

21/12/17 Carta a l’Alcalde de Terrassa, BARCELONA

Exm. Alcalde de Terrassa Sr. Alfredo Vega:

Ens adrecem a vostè per posar en el seu coneixement que a Terrassa durant el 2014, es vàrem practicar, 551 avorts, el 2015, 585 i el 2016, 589.

És necessari deixar d’apel·lar a la majoria electoral per defensar “el dret  l’avort”, i defensar  el dret natural, a la vida. El bebè, el gestant, el nasciturus, l’embrió, té TOT el dret sobre el seu propi cos, com la mare.

A Terrassa, la practica d’avortar mai ha estat costum, no oblidem que la societat en que viu té els fonaments en la cultura cristiana des de fa segles, per tant des del dret natural, cal respectar la vida dels nostres semblants, i culturalment ens ho han ensenyat i transmès els nostres majors, per molt que la ideologia imperant, influeixi amb alguns partits polítics, fins i tot en als que governen, tot apel·lant a un “suposat dret”, dret que a totes llums es injust, per tant, cal llegí la sentencia de 1985 del TC, que va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l’Estat té l’obligació de protegir. L’ésser humà concebut i encara no nascut és subjecte de dret, de la mateixa manera que tots sabem que el natus, l’ésser humà concebut i nascut, n’és subjecte.

Li preguem, que faci quelcom per evitar aquesta pràctica i que protegeixi  els concebuts i no nascuts. Ells, els éssers humans més indefensos, li agrairan.

Nosaltres ens posem, a disposició del consistori perquè aquesta pràctica deixi de prolongar-se en el temps i trobar alternatives. Cal potenciar la formació. Cal informar a les mares i familiars de lo natural que es l’embaràs, i de les conseqüències futures de la decisió d’avortar, i si cal buscar l’ajut municipal on han de trobar  recolzament en la mediació i ajut econòmic, per tal de seguir endavant amb l’embaràs.

Att.

Sr. Josep Carreras i García

Partit Família i Vida a Terrassa

Apartat de Correus, 58 – 08220 Terrassa

www.familiaivida.org E-mail: info@familiaivida.org Mòbil 600.697.222

 

PARTIDO FAMILIA Y VIDA – CIF: G83355362 – Inscrito en el Registro de Partidos Políticos 22.05.2002  Tomo IV, folio 456

Deixa un comentari »

FEMINISME DE GÈNERE

La dona ha ocupat, al llarg de la història, de la humanitat, una posició subordinada. Els feminismes, sobretot al segle XX, van començar a canviar la situació.

Però no hi ha només un feminisme, sinó moltes interpretacions de com s’ha d’organitzar la societat en clau de gènere. El mateix  terme “gènere”, s’entén de maneres diferents.

El feminisme de gènere és un feminisme radical i revolucionari, que s’ha establert a molts nivells com a paradigma hegemònic de les qüestions relacionades amb la identitat sexual, la sexualitat, i les relacions entre dones i homes.

Deixa un comentari »

El 2015 el dret a la Vida segueix discriminat a Catalunya. 94.188 vidas truncades a Espanya.

ive_2015

informe-ive-2015

a16_10-06

Deixa un comentari »

PFiV li desitja Sant Nadal 2016

Imagen1

Deixa un comentari »

APFYV-ASOCIACIÓN PARA LA PROTECCIÓN DE LA FAMILIA Y DE LA VIDA

APFYV es una asociación sin ánimo de lucro dedicada a la protección de los principios de la familia y la vida. Es una asociación apolítica y aconfesional y sus principios se basan en la ley natural.

Uno de los objetivos es promover iniciativas entre jóvenes en todos los ambientes sociales: padres, hijos, novios, educadores, empleados, autónomos, empresarios…

Cualquier persona que proteja la familia y la vida puede participar e integrarse en APFYV, del que forman parte expertos y profesionales del mundo familiar, sanitario, educativo junto a especialistas en otras materias, así como muchos jóvenes para los cuales la familia y la vida son un proyecto de futuro.

Deixa un comentari »

L’AVORTAMENT, l’ONU i IRLANDA

 

                                                           Imatge_cas_2

 

El 10-6-2016 la Vanguardia informà que “L’ONU urgeix Irlanda a reformar la seva “cruel i degradant” llei d’avortament”. El comitè de Drets Humans de l’ONU diu que aquella llei “sotmet a les dones a un tracte discriminatori, cruel i degradant” i que ha de ser modificada immediatament en casos de malalties i anomalies que impedeixin la supervivència del fetus. La llei irlandesa només permet l’avortament en els casos en que la vida de la dona corre perill.

Crida l’atenció que el comitè dels Drets Humans de l’ONU és mobilitzi contra una llei perquè no permet que es mati al fill/a que té una malaltia que li impedirà la supervivència fora de l’úter matern, i en canvi no es mobilitzi contra un munt de lleis arreu del món que permeten matar indiscriminadament i amb una crueltat inhumana, per esquarterament, enverinament (etc.) a més d’un centenar de milers de fetus humans a l’Estat Espanyol, a milions a tota Europa, i a desenes de milions a tot el món. ¿Com és possible aquesta discriminació i insensibilitat cruel envers els éssers humans més innocents, febles i indefensos?

I ¿com és possible un autèntic progrés moral, com és la sensibilitat cada cop més acurada envers els animals (braus, grans simis, etc.), i alhora hi hagi una degradació moral gegantina envers aquells petits éssers humans, per als quals es reclama el dret a matar-los i, a més, a càrrec de l’Estat, el qual, d’aquesta manera finança i garanteix un autèntic crim organitzat contra la humanitat?

I ¿com pot ser que el progrés moral que significà la lluita contra la pena de mort respecte dels autors dels delictes més greus hagi quedat sepultada en relació a la pena de mort, sense compassió ni defensa, envers els humans més innocents? ¿On són molts dels qui defenien l’abolició de la pena de mort respecte dels culpables, i que callen –i atorguen- la pena de mort envers els més innocents?

El que exigeix la racionalitat i la humanitat és no només impedir la mort del fill/a, sinó una acció social i política de recolzament de la dona, i que la societat i l’Estat en el seu conjunt donin suport al fill i a la mare, i no li exigeixi a aquesta de carregar amb totes les conseqüències d’un embaràs no desitjat, però no a costa de la vida del fill/a. Per això l’ONU i el seu Comitè de Drets Humans hauria de reclamar de tots els Estats i de la Comunitat Internacional una política i unes lleis a favor de la humanitat i de la vida de tots els éssers humans, i no carregar contra un dels  països que intenten fer el que poden per ajudar no només al fill/a, sinó també a la mare.

 Pau Sanfeliu Arboix, (BARCELONA)

                                                                  

EL ABORTO, LA ONU E IRLANDA

 

El 10-6-2016 la Vanguardia informó: “La ONU urge a Irlanda a reformar su “cruel y degradante” ley del aborto”. El comité de Derechos Humanos de la ONU dice que aquella ley “somete a las mujeres a un trato discriminatorio, cruel y degradante” y que debe ser modificada inmediatamente en casos de enfermedades y anomalías que impidan la supervivencia del feto. La ley irlandesa solo permite el aborto en los casos en que la vida de la mujer corre peligro.

Llama la atención que el comité de Derechos Humanos de la ONU se movilice contra una ley porque no permite que se mate al hijo/a que tiene una enfermedad que le impedirá la supervivencia fuera del útero materno, y que no se movilice contra un montón de leyes a lo largo y ancho del mundo que permiten matar indiscriminadamente y con una crueldad inhumana, por descuartizamiento o envenenamiento (etc.) a más de cien mil fetos humanos en España, a millones en toda Europa, y a decenas de millones en todo el mundo, cada año. ¿Cómo es posible esta discriminación e insensibilidad cruel hacia los seres humanos más inocentes, débiles e indefensos?

Y ¿cómo es posible un auténtico progreso moral, como es la sensibilidad cada vez más acentuada hacia los animales (toros, grandes simios, etc.), y al mismo tiempo haya una degradación moral gigantesca hacia aquellos pequeños seres humanos, para los cuales se reclama el derecho a matar-les y, además, a cargo del Estado, el cual, de esta manera financia y garantiza un auténtico crimen organizado contra la humanidad?

Y ¿cómo puede ser que el progreso moral que significó la lucha contra la pena de muerte respecto de los autores de los delitos más graves haya quedado sepultada en relación a la pena de muerte, sin compasión ni defensa, hacia los humanos más inocentes? ¿Dónde están muchos de los que defendían la abolición de la pena de muerte respecto de los culpables, y que callan –y otorgan- la pena de muerte hacia los más inocentes?

Lo que exige la racionalidad y la humanidad es no sólo impedir la muerte del hijo/a, sino también una acción social y política de apoyo a la mujer, y que la Sociedad y el Estado en su conjunto apoyen al hijo y a la madre, y no le exija a ésta  cargar con todas les consecuencias de un embarazo no deseado, pero no a costa de la vida del hijo/a. Por esto la ONU y su Comité de Derechos Humanos habría de reclamar de todos los Estados y de la Comunidad Internacional una política y unas leyes a favor de la humanidad y de la vida de todos los seres humanos, y no cargar contra uno de los  países que intentan hacer lo que pueden para ayudar no solo al hijo/a, sino también a la madre.

Pau Sanfeliu Arboix, (BARCELONA)

Deixa un comentari »

ELECCIONS GENERALS 2016

És propòsit del Partit Família i Vida presentar-se a les eleccions generals del 26 de juny.
Avui més que mai som necessaris, NO HI HA CAP ALTRA FORÇA POLÍTICA QUE DEFENSI ELS NOSTRES PRINCIPIS.
Per presentar-nos necessitem recollir el mínim d’avals (signatures) exigides per llei en cada circumscripció. Si no arribem a aquest nombre, no podem concórrer a eleccions. NECESSITEM LA TEVA COL·LABORACIÓ. Ens pots ajudar en la recollida d’avals (signatures) en la teva circumscripció?
Segur que tens un munt d’amics i familiars que ens poden avalar. Cada signatura és necessària. És una contra-rellotge de 15 dies.
Contacta per e-mail: info@partidfamiliayvida.es i ens posarem en contacte amb tu. 

Gràcies un cop més.

Cordialment,

Junta Directiva Nacional del Partit Família i Vida

Es propósito del Partido Familia y Vida presentarse a las elecciones generales del 26 de junio.
Hoy más que nunca somos necesarios, NO HAY NINGUNA OTRA FUERZA POLÍTICA QUE DEFIENDA NUESTROS PRINCIPIOS.
Para presentarnos necesitamos recoger el mínimo de avales (firmas) exigidas por ley en cada circunscripción. Si no alcanzamos ese número, no podemos concurrir a elecciones. NECESITAMOS TU COLABORACIÓN ¿Nos puedes ayudar en la recogida de avales (firmas) en tu circunscripción?
Seguro que tienes un montón de amigos y familiares que nos pueden avalar. Cada firma es necesaria. Es una contra-reloj de 15 días.
Contacta por e-mail: info@partidofamiliayvida.es y nos pondremos en contacto contigo.

Gracias.

Cordialmente,

Junta Directiva Nacional del Partido Familia y Vida

Deixa un comentari »

CIUTAT DE TERRASSA

Benvolgut/da:

Ens adrecem a vostè per posar en el seu coneixement que a la nostra ciutat de Terrassa, durant el 2013 vàrem tenir 572 avortaments i 551 en el 2014.

Li preguem si us plau que, si està a les seves mans fer quelcom per evitar-ho, prengui la iniciativa, encara que sigui per salvar una sola vida.

És necessari deixar d’apel·lar a la majoria electoral per defensar “el dret a l’avortament”, i es defensi el dret a la vida, com els nostres pares ho van fer amb nosaltres. A la nostra societat i en concret  a Terrassa mai ha estat costum aquesta pràctica de l’avortament, a més, el TC, en sentència de 1985, va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l’Estat té l’obligació de protegir, l’ésser humà concebut i encara no nascut és subjecte de dret. De la mateixa manera que tots sabem que el natus, l’ésser humà concebut i nascut és subjecte de dret.

Demanem al govern municipal la protecció dels terrassencs concebuts i no nascuts, els éssers humans més indefensos de la ciutat de Terrassa.

Nosaltres ens posem una vegada més a disposició del govern municipal per evitar  aquesta pràctica i trobar alternatives. Cal potenciar la formació. Cal informar a les mares i familiars amb naturalitat de la situació en la que es troben i de les conseqüències futures de la seva decisió. Cal buscar ajut en alguna de les múltiples organitzacions de recolzament que les animaran i ajudaran econòmicament si cal per tal de seguir endavant amb la gestació.

 

Josep Carreras García

Partit Família i Vida a Terrassa

Deixa un comentari »