El departament d’Educació ultima l’eina clau que ha de servir perquè el Pacte contra la Segregació Escolar passi de la teoria a la pràctica: un nou decret d’admissió que canviï els criteris d’entrada a l’escola per garantir l’equitat. Però ja ha passat més d’un any i mig des que el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar aquesta mesura en seu parlamentària i el decret encara no ha vist la llum. Segons fonts del departament, l’estan estudiant els serveis jurídics i es batalla per aprovar-lo de seguida perquè els nous requisits s’apliquin a la preinscripció del curs 2020-21, però podria no arribar a temps.
Per fixar aquests nous requisits, que haurien d’assegurar una composició més equilibrada de tots els centres del departament –públics i concertats–, el departament ha fet seves les propostes que fa unes setmanes li va fer el Síndic de Greuges i que, a grans trets, suposen canvis de fons a l’hora de planificar l’oferta escolar. Aquests són els principals canvis:
1. Escolarització mixta
El decret estableix que els centres del servei d’educació de Catalunya (i això inclou públics i concertats) “no poden establir diferències en l’accés de l’alumnat per raó de gènere”. És el primer cop que un decret d’admissió inclou aquesta prohibició explícita, que vol garantir que tots els centres facin coeducació. Ara per ara, hi ha 14 centres concertats a Catalunya i vinculats a l’Opus Dei que separen nens i nenes a les aules, després que dos centres d’Igualada es fusionessin.
Això no vol dir que el decret serveixi per retirar els concerts a aquestes escoles –ho haurà de fer el decret d’escola concertada que també prepara el departament– però sí que és un avís: si no es garanteix l’escolarització mixta, el departament no inclourà aquestes places en l’oferta. La majoria d’aquests 14 centres que separen nens i nenes formen part d’un grup que es diu Institució Familiar d’Educació. Fonts d’aquest organisme han explicat a l’ARA que l’esborrany del decret “expressa una voluntat política i no té el consens de les patronals”, i es mostren “tranquils” perquè “jurídicament no té recorregut” i perquè el model “compta amb una àmplia demanda de les famílies”.
2. Públics i concertats, iguals d’entrada
El departament determinarà “tota l’oferta educativa anual de tots els centres”, tant dels públics com dels concertats. És un canvi clau. Fins ara només podia programar les places a l’escola pública, perquè els concerts es renoven cada quatre anys. A partir d’ara es podrà mirar gairebé grup per grup ofert i la pública i la concertada aniran al mateix sac. La idea és que això sigui una eina perquè els alumnes amb necessitats educatives especials (discapacitat, trastorns…) i específiques (situacions socioeconòmiques complexes) es puguin repartir per escoles i evitar la creació de centres gueto.
Al marge d’aquest decret d’admissió, el departament està treballant en el decret de centres concertats, que en principi preveu un finançament “asimètric” perquè els centres rebin diners en funció dels alumnes desafavorits que escolaritzin. Precisament per això –perquè no s’eliminen els concerts–, la CUP, USTEC i Fapac no van signar el Pacte contra la Segregació.
3. Protagonisme per als ajuntaments
La nova normativa preveu la creació de les taules locals de planificació –en molts casos ja n’hi ha, tot i que no estan regulades per lleis– perquè participin en la planificació de l’oferta de places. El departament vol que els municipis siguin “corresponsables” de la lluita contra la segregació escolar, i per això també es preveu ampliar les competències de les comissions de garanties d’admissió perquè puguin decidir si s’impedeix que algun centre desfavorit rebi alumnes a mig curs, el que es coneix com a matrícula viva.
Entre les funcions de les taules hi ha detectar els alumnes més vulnerables per poder reservar-los una plaça o regular les àrees d’escolarització, que seran les mateixes per als centres públics i per als concertats. El decret preveu, per exemple, que amb l’objectiu que no hi hagi centres gueto es puguin fer zones d’escolarització supramunicipals per compensar i evitar la concentració d’alumnat vulnerable en només uns centres.
4. Proporció màxima d’infants NESE
El Síndic va proposar ampliar els supòsits per considerar que un alumne està en una situació vulnerable. El cert és que hi ha confusió en la terminologia de les necessitats educatives especials i específiques i, per primer cop, el departament diferencia aquests dos tipus d’atenció: a partir d’ara les necessitats educatives especials faran referència als infants amb discapacitats (físiques o psíquiques), trastorns d’aprenentatge o malalties minoritàries, mentre que les necessitats educatives específiques correspondran a situacions socioeconòmiques o culturals desfavorides.
El decret preveu reservar places per a aquests alumnes i establir una proporció màxima d’infants en funció de les necessitats del centre i del territori (i no una reserva fixa, com passa ara). Això vol dir que una escola o un institut no podrà tenir més d’un 10% d’immigració o alumnat desafavorit que la mitjana de la seva zona escolar. “El sistema educatiu no pot canviar la segregació residencial, però no pot agreujar la segregació escolar”, afirmen al departament.
Ara bé, per això serà necessari anticipar-se en la detecció d’aquests infants, sobretot abans de P3 i 1r d’ESO. Les dades evidencien que ara no s’estan reservant prou places: hi ha 3.000 alumnes de P3 amb necessitats educatives específiques ara mateix, menys d’un 5% dels 70.000 matriculats, una xifra del tot irreal tenint en compte que prop dels 25% dels infants estan en risc de pobresa i, per tant, entrarien dins la definició de “necessitats educatives específiques”.
5. Motius socioeconòmics
Tant la llei d’educació de Catalunya com l’espanyola diuen que l’administració ha d’assegurar els recursos públics per “fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris”. Però cap escola és gratuïta del tot, tampoc les públiques: encara que no es pagui una quota mensual, sí que s’han d’abonar càrrecs com les excursions, els llibres de text, les colònies o els xandalls.
El síndic va demanar que el nou decret d’admissió asseguri els recursos públics per garantir que l’educació sigui gratuïta i que per a les activitats (colònies, excursions) o els serveis (menjador) que no tenen caràcter gratuït s’estableixin els “ajuts necessaris”. L’esborrany del departament preveu un criteri de “no exclusió” perquè cap alumne “amb dificultats per sufragar-ne el cost” sigui exclòs d’aquestes activitats, però no especifica qui ho pagarà, si el departament o els ajuntaments. Només diu que hi haurà el “suport de l’administració educativa”.
Partit Família i Vida 