Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

CAMPUS RUN SANT CUGAT

Cartel Campus 2019 png

Deixa un comentari »

ASSOCIACIÓ PRO RESPECTE A LA VIDA HUMANA PRO VIDA, 14-3-2019

Deixa un comentari »

LA SOLUCIÓ ÉS L’ADOPCIÓ

 

Ens adrecem els ciutadans de Terrassa per posar en el seu coneixement que a la nostra ciutat durant el 2015, es varen avortar 585 éssers humans,  589 el 2016 i 565 el 2017.

 

És necessari deixar d’apel·lar a la majoria electoral per defensar “el dret a  avortar”, i defensar  el dret natural a la vida. El nadó, l’ésser humà en gestació, el nasciturus, l’embrió, té TOT el dret sobre el seu propi cos, com la mare.

A Terrassa, la practica d’avortar mai ha estat costum, no oblidem que la societat en què vivim té el seus fonaments en la cultura cristiana des de fa segles, per tant des del dret natural, cal respectar la vida dels nostres congèneres, i culturalment ens ho han ensenyat i transmès els nostres majors, per molt que la ideologia imperant, influeixi en alguns partits polítics, fins i tot en els que governen, tot apel·lant a un “suposat dret”, dret que a totes llums es injust, per tant, cal llegí la sentència de 1985 del TC, que va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l’Estat té l’obligació de protegir. L’ésser humà concebut i encara no nascut és subjecte de dret, de la mateixa manera que tots sabem que el natus, l’ésser humà concebut i nascut, n’és subjecte. El Codi Civil en l’art. 627, reflecteix el dret del concebut i no nascut: “Les donacions fetes als concebuts i no nascuts podran ser acceptades per les persones que legítimament els representarien, si s’hagués verificat ja el seu naixement.

Li preguem, que faci quelcom per evitar aquesta pràctica i que protegeixi  els concebuts i no nascuts. Ells, els éssers humans més indefensos, li agrairan.

PFiV ens posem a la disposició de tots els ciutadans  perquè aquesta pràctica deixi de prolongar-se en el temps i trobar alternatives amb polítiques de recolzament a la maternitat. Cal informar i formar a les mares i familiars que l’embaràs, és quelcom natural i de les conseqüències futures de la possible decisió d’avortar, i si cal, buscar l’ajut en el govern municipal, on s’ha de trobar  recolzament per tal de seguir endavant amb l’embaràs.

 

Partit Família i Vida a Terrassa

Deixa un comentari »

SI  NO  US  TORNEU COM INFANTS…

descarga

 

Mai no voldria envellir. Tothom sap que avui celebrem el “dia dels innocents”. Es fa en record de la massacre d´un munt de menuts, per part del rei Herodes. No volia perdre el seu poder. Menys encara, a mans d´un nadó.  “Allà, en un pessebre…, que li feia de llit”.

 

La tria del títol ve motivada per una frase clonada de l´evangeli cristià. Si més no en el sentit que m´agradaria viure en un món millor. Sense enveges, orgull, toxicitat, negativisme i “altres herbots”. És en aquest sentit que faig plenament meva  –i no és la primera vegada que ho dic–  la dita de Groucho Marx: “atureu el món, què me´n vull baixar !

 

Admiro i desitjo tenir la innocència dels menuts. La mateixa que es dibuixarà  –d´ací a vuit o nou dies–  quan surtin al carrer per a rebre la “Cavalcada dels reis de l´Orient”. La seva imaginació, barrejada d´il·lusió i agraïment sap veure joguines i altres regals dalt dels camions que passen pel bell mig del carrer, envoltats d´un seguici festiu i cofoi. Alhora que emocionar-se mentre recullen caramels. Fins i tot sense valorar prou el perill de veure´s esclafats per carrosses.

 

Els orígens de la diada d´avui presenten una certa dicotomia. D´una banda, hi ha arrels paganes i/o laiques, relacionades amb les festes romanes dedicades a Saturn: al llarg d´aquests jorns, els esclaus gaudien d´un bri més de llibertat. Així, se´ls permetia fer-se tot tipus de bromes. Fins i tot alguna disbauxa.

 

Per contra, el vessant cristià prové de la història bíblica, que narra el patiment i la mort de víctimes innocents. La cultura popular  –o tal vegada allò del “posar-hi més pa que formage” a les coses–  ha capgirat el paper dels “innocents” pels ingenus que es deixen penjar una llufa a l´esquena… O d´aquells que es creuen  –fil per randa–  el contingut d´alguna notícia-“llorigó”, en algun mitjà de comunicació. L´endemà, quan llegeixen que tot formava part d´una presa de pèl, acoten el cap i es fan l´orni.

 

D´una o altra manera, abans d´acabar insisteixo en la necessitat d´avançar en la temàtica dels drets de la infància. El futur és d´ells… I, al cap i a la fi, el nostre exemple i compromís els ha d´esperonar a somiar en un “demà” molt millor. On regnin la pau, l´amor i el bé.

 

Per Josep Ballbè i Urrit (BARCELONA)

Deixa un comentari »

UNA SOCIETAT CRISTIANA, LA CATALANÀ, HA DE ESTIMAR MOLT MÉS ALS INDEFENSOS. A QUÉ ESPEREM?

Ens adrecem als catalans  per posar en el seu coneixement que durant el 2015, es varen avortar 18.477 éssers humans, el 2016, 18.548 i el 2017, 18.620.

És necessari deixar d’apel·lar a la majoria electoral per defensar “el dret a  avortar”, i defensar  el dret natural a la vida. El nadó, l’ésser humà en gestació, el nasciturus, l’embrió, té TOT el dret sobre el seu propi cos, com la mare.

A Catalunya, la practica d’avortar mai ha estat costum, no oblidem que la societat en què vivim té el seus fonaments en la cultura cristiana des de fa segles, per tant des del dret natural, cal respectar la vida dels nostres congèneres, i culturalment ens ho han ensenyat i transmès els nostres majors, per molt que la ideologia imperant, influeixi en alguns partits polítics, fins i tot en els que governen, tot apel·lant a un “suposat dret”, dret que a totes llums es injust, per tant, cal llegir la sentència de 1985 del TC, que va assenyalar que la vida del nasciturus -el que naixerà- és un bé jurídic que l’Estat té l’obligació de protegir. L’ésser humà concebut i encara no nascut és subjecte de dret, de la mateixa manera que tots sabem que el natus, l’ésser humà concebut i nascut, n’és subjecte.

Li preguem, que faci quelcom per evitar aquesta pràctica i que protegeixi  els concebuts i no nascuts. Ells, els éssers humans més indefensos, li agrairan.

Nosaltres estem a disposició del Govern perquè aquesta pràctica deixi de prolongar-se en el temps i trobar alternatives amb polítiques de recolzament a la maternitat. Cal informar i formar a les mares i familiars com de natural és l’embaràs, i de les conseqüències futures de la possible decisió d’avortar, i si cal buscar l’ajut en el Govern on han de trobar  recolzament per tal de seguir endavant amb l’embaràs.

Att.

Josep Carreras García

Partit Família i Vida a Catalunya

Deixa un comentari »

20 NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA INFANCIA

No voldria equiparar aquesta efemèrides promoguda per la Unesco
al dia sense cotxes, el Black Friday o qualsevol altra bajanada similar.
En aquest cas, tots ens hem de posar les piles, perquè el tema va de
debò. En un dia com avui, cal remarcar la necessitat de donar a
conèixer els drets dels més menuts. Sovint, esdevenen els més
vulnerables. Són el futur del nostre món i s´ha de fer per mentalitzarnos
de la necessitat de lluitar pel seu desenvolupament integral.
Justament l´any vinent, s´acompliran 60 anys de la Declaració dels
drets del nen per part de l´ONU (1959). Encara van haver de passar
20 anys més per fer que el contingut d´aquella convenció fos de
compliment obligat arreu. No pot ser –sovint passa, com en la pròpia
Constitució– que només sigui un decàleg de bones intencions.
Sense cap mena d´embut –sí o sí– tota la mainada té dret a salut,
educació i protecció. Independentment del lloc on li ha tocat néixer.
Encara tots tenim molt fresques unes inquisidores i dures imatges.
Parlo de la primera setmana de setembre de 2015, en una platja
turca. Era un nen sirià de tres anyets, que fugia de l´horror de la
guerra del sanguinari govern d´en Bashar Háfez al-Ásad. Personatge
maleït a qui, d´alguna manera, sostenen les grans potències,
entestades a vendre´ls armament sense cap mena de restricció.
Aquest xicarró es deia Aylan Kurdi i –en la mateixa epopeia– hi van
perdre la vida el seu germà Galip (de cinc) i la mare… Gràcies al
reportatge d´una periodista de l´agència Reuters, el món es va
esglaiar. Però, tres anys després, poca cosa ha canviat. Fins el punt
que no cal llençar les diatribes i critiques solament a Trump o Putin.
Al nostre propi país, el govern de torn s´acaba de cagar a les calces.
Amb la vergonyant decisió de mantenir una comanda d´armament pel
govern saudita, posen més llenya al foc en la guerra de l´Iemen. Allí,
en gairebé quatre anys de conflicte, han mort més de cinc mil nens.
En una declaració que qualifico d´autèntica presa de pèl, la ministra
portantveu del govern “sociata” (Isabel Celaá) ens ha tractat
d´idiotes. Voler fer-nos creure que les bombes trameses són
intel·ligents demostren que el dia de la infància els importa un rave.
Em guardo una paraulota per a mi mateix. És massa gruixuda.

Per Josep Ballbè i Urrit (Terrassa)

Deixa un comentari »

I SIMPOSI D’EDUCACIÓ CATÒLICA

Els Governs de Madrid i de la Generalitat no donen bones senyals ni perspectives per les escoles concertades, especialment les catoliques. I ni cal dir la assignatura de religio. No deixis de participar en aquest Simposi d’Educacio Catolica del dissabte 1 de desembre i fes-ho arribar a molta gent del mon de l’educacio.

Deixa un comentari »

17 D’OCTUBRE, DIA INTERNACIONAL PER L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

 

COMBATRE LA POBRESA

 

Avui és el dia internacional de l´eradicació de la pobresa, una de les quatre potes del partit PFiV (Família i Vida). A banda dels dos principis que conté el seu propi nom, també cal remarcar la llibertat d´educació i l´eradicació de la pobresa. Aquest darrer és un punt que cal emmarcar plenament en l´àmbit dels drets humans. Sens dubte.

Com que una gran majoria de nosaltres vivim prou bé, massa sovint no dediquem un sol segon de temps a meditar sobre la qüestió. La pròpia ONU  –mitjançant programes d´ajut al desenvolupament–  ens recorda que més mil tres-cents milions d´éssers humans són al llindar de la pobresa. Es veuen obligats a passar amb menys  d´un dòlar diari. En un món tan avançat com el nostre, és un contrasentit  –i, alhora, una aberració–  veure aquests contrastos tan remarcats.

Ja no es tracta tan sols d´incidir en la vessant financera. Entenc que cal ampliar el ventall a la consideració social i humana. Si més no amb l´objectiu reptador de generar les capacitats bàsiques per tal que tothom  –sense cap excepció–  visqui amb un mínim de dignitat.

Enguany, commemorem el setantè aniversari de la Declaració Universal dels drets humans. Motiu de més, doncs, per a recolzar la causa i no parar de matxacar el tema. Els governs han de demostrar  –amb fets–  que les paraules no se les emporta el vent. L’antiga reinvindicació de dedicar obligatòriament el 0’7% del PIB dels països desenvolupats a cooperació internacional data dels anys noranta. Així, a tota la classe política li hauria de caure la cara de vergonya.

Em sembla oportú recolzar el contingut del tema que tracto avui amb una cita del malaurat John F. Kennedy, ex.president dels USA: “si una societat lliure és incapaç d´ajudar els seus molts pobres, tampoc podrà pas salvar als seus pocs rics”… Perquè, on hi ha riquesa, hi ha treball. Mentre que el ric fa el què vol… I el pobre tan sols el què pot. En ple segle XXI, quanta tristor ! Perquè els rics no donen, però tampoc no demanen. Riquesa amb tristesa és pitjor que pobresa…I, també, quan manca pau manca pa. Mentalitzem-nos !

Per Josep Ballbè i Urrit (BARCELONA)

Deixa un comentari »

TELEDIARIOS NEGATIVOS

Con frecuencia muchas de las noticias que se emiten en los telediarios son tristes o terribles. Así es, por ejemplo, en el caso de un padre que mata a sus hijos  o en el de una madre que los ahoga en la bañera…No hay necesidad de que nos informen de estas barbaridades. Y eso no suele ocurrir un día,  sino tres o cuatro seguidos. En cambio hay hechos maravillosos de los que te enteras por casualidad  que en un informativo televisivo habrían constituido una noticia preciosa, ejemplar e inolvidable, como una que leí no hace mucho en un periódico.

En un pueblecito de ésos que en invierno quedan aislados completamente por la nieve, una señora que vivía con su hijo se trastornó al comprobar que se le había terminado una medicación imprescindible para poder vivir. El hijo llamó a los  pueblos vecinos pidiendo ayuda, pero a causa de la tormenta de nieve nadie le oía. Al fin, en un ayuntamiento pudo ser escuchado y dos jóvenes esquiaron a lo largo de varios kilómetros para llevarle aquella medicación vital. ¿Imaginan ver en televisión a los muchachos esquiando y entregando el paquete a la mujer, que lo recibía llorando de emoción?

Es necesario que se emitan hechos agradables, de amor y solidaridad,  ejemplares, pues aunque no lo parezca también existen. Nuestro espíritu, fatigado de tantas noticias negativas, cuando no espantosas, lo agradecerá con alivio.

POR Mª ROSA BONALS (BARCELONA)

Deixa un comentari »

IV MARXA FAMILIAR PER LA VIDA A TERRASSA, 2018

Imagen1

PER DIARI DE TERRASSA

 

 

Opinions.

https://elmon.cat/monterrassa/societat/comite-vaga-feminista-terrassa-contra-iv-marxa-familiar-vida

 

Desde las asociaciones convocantes a la IV Marxa familiar per la vida en Terrassa queremos comunicar

1.       Nuestro agradecimiento a todos los estamentos de la ciudad que han colaborado en el desarrollo de la misma: Ayuntamiento, comercios, periódicos, emisoras y personas particulares, así como las aportaciones en forma de dinero, de leche infantil y pañales solicitados.

2.       Recordamos que nuestro objetivo es proteger la vida, no pretendemos crearla ni interrumpirla.

3.       El deporte es una manifestación de la alegría de vivir, y la actividad física en familia es un acto de máximo enriquecimiento cultural y ciudadano. Decimos Sí a la vida disfrutando marchando y corriendo juntos.

4.       Queremos que se ayude afectiva y efectivamente a la mujer embarazada en cualquier situación que se encuentre para que no dependa de la caridad del varón y pueda decidir libremente proteger la vida de su hijo y de ella misma.

5.       Lamentamos que en nuestra querida Terrassa según datos del Ayuntamiento en el año 2016 tuvieran que sufrir una operación de interrupción “voluntaria” de embarazo 589 mujeres. Pedimos que la sociedad y los medios públicos no permitan la actitud machista de abandonar, ejercer violencia o criminalizar de cualquier forma a las embarazadas.

6.       La vida es la vida. Defendámosla.

Javier Fdez Jáuregui

Presidente de Asociación Deportistas por la vida y la familia

Des de les associacions convocants a la IV Marxa familiar per la vida a Terrassa volem comunicar

1. El nostre agraïment a tots els estaments de la ciutat que han col·laborat en el desenvolupament de la mateixa: Ajuntament, comerços, diaris, emissores i persones particulars, així com les aportacions en forma de diners, de llet infantil i bolquers sol·licitats.

2. Recordem que el nostre objectiu és protegir la vida, no pretenem ser amos d’ella ni interrompre-la.

3. L’esport és una manifestació de l’alegria de viure, i l’activitat física en família és un acte de màxim enriquiment cultural i ciutadà. Diem Sí a la vida gaudint marxant i corrent junts.

4. Volem que s’ajudi afectiva i efectivament a la dona embarassada en qualsevol situació que es trobi perquè no depengui de la caritat de l’home i pugui decidir lliurement protegir la vida del seu fill i d’ella mateixa.

5. Lamentem que en la nostra estimada Terrassa segons dades de l’Ajuntament en l’any 2016 haguessin de patir una operació d’interrupció “voluntària” d’embaràs 589 dones. Demanem que la societat i els mitjans públics no permetin l’actitud masclista d’abandonar, exercir violència o criminalitzar de qualsevol forma a les embarassades.

6. La vida és la vida.

Javier Fernández Jáuregui

President de l’Associació Esportistes per la vida i la família

Deixa un comentari »