Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

E-Cristians DENUNCIA LA CAMPAÑA “OBVIEDADES” DE LA GENERALITAT: ES “PROPAGANDA”

Generalitat

Considera que la misión de un gobierno no es promover una ideología, sino “mejorar la realidad”

La Generalitat de Cataluña ha lanzado una campaña propagandística que pretende promover unas ideologías concretas. Es por eso que la asociación e-Cristians ha hecho público un comunicado denunciando la iniciativa y planteando sus reservas sobre la campaña, que lleva por nombre “Obviedades” o “Defendamos lo que es obvio”.

E-Cristians considera que se trata de “una manipulación en toda regla que explota las emociones y la fibra sensible de las personas, utilizando la discriminación por razón del color de la piel de una persona o por razón de una discapacidad física, para promover la ideología de género, especialmente la transexualidad practicada desde la infancia, y la homosexualidad”.

En el comunicado se manifiesta que la misión de un gobierno “no es hacer propaganda ni promover ideología”, sino mejorar la realidad.

En ese sentido, se abordan ejemplos: “mejorarla en relación a la discriminación étnica es evitar su explotación laboral como sucede y está en manos de la Generalitat evitarlo, o atender a los inmigrantes menores de edad y no abandonarlos cuando cumplen los 18 años. Luchar contra la discriminación de las personas con discapacidades significa remover, por la acción pública, las barreras arquitectónicas y físicas, y contribuir efectivamente a los centros de reinserción y sociolaborales. Significa evitar los grandes retrasos en las ayudas de la dependencia y en el acceso a las residencias. Quiere decir que éstas dispongan de los recursos necesarios y sin retrasos”.

Es por eso que se denuncia que en realidad, lo que estaría haciendo el gobierno de JxCat y ERC con esta campaña, a jucio de e-Cristians, es intentar desviar con propaganda la exigencia sobre el cumplimiento de sus responsabilidades.

“Ya está bien de presentar a las personas LGBTI como discriminadas -prosigue-, cuando el conjunto de las legislaciones europeas, española y especialmente la catalana, les da unos derechos tales que, en algunos aspectos, son privilegios, como la aplicación de la inversión de la carga de la prueba , que convsiste en que es el acusado quien debe demostrar su inocencia ante estos grupos que lo denuncian, confiriéndoles así un gran poder intimidatorio”.

La asociación pide que se evite todo tipo de discriminación, no solo algunas y por eso “una vez más” reclaman para Cataluña una única ley contra la discriminación que subsume en una sola norma para todos, lo que ahora esta reservado sólo a los grupos LGBTI. “Esta ley haría imposible mantener los privilegios”, afirma.

Asimismo, en el comunicado se rechaza “la campaña de publicidad que, de forma intensiva, realiza TV3, con anuncios en horas de máxima audiencia. Rechazamos que la televisión pública de Cataluña también sea, como el gobierno, un órgano de adoctrinamiento y manipulación”.

“La campaña es una prueba evidente de que el gobierno Torra de JxCat y ERC, actúa como punta de lanza de una ideología radical, la perspectiva de género. Que esta sea su particular ideología no significa que los catalanes la tengamos que compartir. El gobierno se convierte en correa de transmisión de una ideología contraria a la antropología moral sobre la que se ha edificado la civilización europea y Calalunya, en particular. Una ideología peculiar que defiende que no existe una naturaleza humana fundamentada en el hombre y la mujer“, explica.

Asimismo, la campaña pone en evidencia que el enfrentamiento del actual gobierno de la Generalitat con la Iglesia tiene razones profundas y va mucho más allá de los últimos ataques en los temas de las inmatriculaciones de fincas o por funeral por las víctimas de la COVID- 19, apunta e-Cristians

Finalmente, el texto afirma que la circunstancia “es una advertencia clara a todos los cristianos de este país sobre lo que pueden esperar del actual gobierno de la Generalitat y de los que vendrán. Es un toque de alarma para tomar consciencia de que estamos en una guerra ideológica y cultural, que se está desarrollando a nivel global, pero que sus promotores han decidido que Cataluña sea uno de los campos de batalla principales”.

Es por eso que e-Cristians hace un llamamiento: “las personas que quieren el bien de nuestra sociedad y un futuro para las nuevas generaciones deben dejar de esconder la cabeza bajo el ala, organizarse y actuar. Es lo que hacemos en e-Cristians“.

https://www.forumlibertas.com/generalitat-e-cristians/

POR FORUM LIBERTAS

Deixa un comentari »

Feminismo de género y sociedad desvinculada

El feminismo de género, el que, en España, pero no así en la mayor parte de Europa, ha protagonizado la huelga del día 8, es una manifestación más y muy radical de una crisis extrema de nuestra sociedad: la destrucción del concepto unitario de persona, al establecer un campo antagónico donde, de una parte, están todas las mujeres (aunque la mayoría no lo quiera o sepa) y en la otra, todos los hombres (aunque la mayoría no sienten tal división). El hecho de que la huelga fuera específicamente de mujeres, a pesar de que el tema central era laboral, y se negase a una acción conjunta con los hombres es una manifestación más que tiene muchos otros componentes previos. El más destacado, la legislación contra la llamada violencia de género, que determina siempre un mayor grado de culpabilidad y una menor presunción de inocencia en el hombre por el simple hecho de serlo. La ley ya disponía de recursos suficientes para abordar abusos -por una mayor fuerza, por abuso de confianza y los múltiples agravantes- para juzgar a hombres y mujeres caso por caso y no en bloque, que es como se imparte la justicia. En realidad, con este tipo de legislación se abrió una causa general contra el hombre. En eso estamos y es muy grave para el buen funcionamiento de esta sociedad.

Pero no solo se trata de ir contra el hombre rompiendo la unidad de la persona. Va más allá, porque afecta también a las mujeres.

Hasta ahora era el ser humano, la persona, en otros términos, el portador de derechos y deberes, con la única excepción de diferencias concretas fruto de la naturaleza, los derechos de la maternidad, del menor, etc. Esto está siendo demolido. Ya no existe el ser humano, sino identidades de género con derechos diferentes, como lo constata la legislación española y autonómica, siempre justificada por un mismo trasfondo. Existe una opresión de todos los hombres que debe ser combatida con leyes especiales. Existe la homofobia, pero solo se aplica a hombres. El principio de presunción de inocencia está destruido en este territorio. De hecho, no se ha hecho un balance concreto de todas las injusticias que se han abierto, y que es una necesidad urgente identificar.

 Pero también daña a las mujeres porque el feminismo de género solo reconoce un estereotipo de mujer en el que no tienen lugar, o es escaso, las madres (excepto si es lesbiana) y las viudas que han dedicado su vida al cuidado de su familia, ni la prostitución, ni la pornografía, que en otros países son vistos como la base de la violencia contra la mujer. Les resulta imposible entender el matrimonio como institución estable formada por un hombre y una mujer, que la realización humana en su dimensión básica pasa por la maternidad y la paternidad, y que dedicar parte de una vida a cuidar a los hijos es la mejor y más gratificante de las tareas. Quien no quiera hacerlo así que no lo haga, pero que no lo denosté, boicotee, e impulse políticas contrarias a todo ello porque es la base de la felicidad y fundamento de la sociedad.

Seguro que hay aspectos de nuestra sociedad que funcionan mal en relación con las mujeres, como los hay sobre los pobres, los inmigrantes, las personas de más de 50 años, las personas afectadas por determinadas disfunciones a las que se les impiden nacer. Pero son estas causas concretas que hay que enfocar y el fondo moral común que las hace posible y no una absurda guerra de sexos.

Forum Libertas 8/03/2018

Deixa un comentari »

Encadenats al desig: de la ideologia de gènere al transhumanisme (I)

La nostra societat, com a sistema social, i un gran nombre de persones que hi viuen com a opció individual, estan encadenades al desig en les s…

La nostra societat, com a sistema social, i un gran nombre de persones que hi viuen com a opció individual, estan encadenades al desig en les seves dimensions més primàries. Funciona socialment com a concepció compartida de vida, com a marc de referència que dirigeix les opcions personals, establint que l’única realització possible, o almenys fonamental, rau en la satisfacció del desig, per sobre de qualsevol altre motiu, norma o compromís personal: és la societat desvinculada.

El seu grau d’hegemonia cultural en la nostra societat és tan gran que cal aturar-nos i reflexionar sobre el sentit i abast del desig en les nostres vides. És per ventura intrínsecament negatiu? És clar que no. El problema rau quan es converteix en l’únic bé superior.

El desig és l’impuls d’assolir alguna cosa amb vehemència i anhel, és també la manifestació d’un sentiment, i és propi de la condició humana. En aquest sentit, parlar de desig és parlar de persona, i constitueix un motor, un moviment central de la seva naturalesa. L’anhel de Déu és una manifestació d’un tipus de desig, l’amor per la dona també ho és. Fins aquí es tracta d’una constant de la humanitat. On rau doncs el problema? Bàsicament en dos aspectes. Primer, el de la seva naturalesa; i segon, el de la jerarquia.

El llatí té la paraula que designa el desig en un determinat sentit, cupiditas que designa el sentiment que motiva la voluntat de voler posseir l’objecte que es desitja. El desig està lligat des d’aquesta perspectiva a la possessió del que desitja per arribar al propi gaudi. En alguns casos, la pulsió és tan fort que no importen les conseqüències de les accions realitzades. I aquest tipus de desig és el problema. Però hi ha un altre model diferent, que Sant Agustí defineix en oposició a la cupiditas -la concupiscencia-, és el desig que impulsa a realitzar sacrificis -grans o modestos- en benefici de l’altre, d’allò desitjat. El bé de la pàtria, el desig del bé dels fills, són manifestacions d’aquesta altra naturalesa del desig.

La segona qüestió és la jerarquia. El desig com a principal o únic motor, o bé com una de les dimensions humanes, canalitzades per la raó, la tradició, el compromís, i la llei.

La característica del nostre temps és la cupiditas, assenyalada més com hiperbé, al qual han de supeditar tots els altres béns. Aquesta concepció i pràctica desemboca en la primacia dels desitjos que posseeixen una major pulsió instintiva, com el sexe en totes les seves dimensions; la nostra és la societat més sexualitzada de tota la història humana. També l’evasió de la pròpia realitat, mitjançant l’adquisició d’altres realitats, i això funciona des de l’entrenament com alienació, fins a totes les variants de la drogoaddicció. I, és clar, els diners, que és el signe de possessió de tot per antonomàsia.

La societat desvinculada, la de la cultura del desig entès en termes d’autosatisfacció, sense importar les conseqüències, és al seu torn la societat de les addiccions, i la societat alienada.

I és també la primera societat en la història on la cultura no és entesa com una forma de canalitzar el desig en termes d’optimització social, sinó, per contra, la seva fi és estimular-lo.

Per JOSEP MIRÓ i ARDÈVOL, Forum Libertas

Deixa un comentari »

Encadenats al desig: de la ideologia de gènere al transhumanisme (VI)

Preparació del transhumanisme

La ideologia de gènere funciona també com una destrucció de la significació de ser home, un efecte de poderoses ramificacions, encara que sens dubte la més important és la dilució de la paternitat. La crisi d’identitat dels homes en aquest temps, reiteradament apuntada, sorgeix precisament de la liquidació -del seu intent- de les pautes culturals que traduïen i ordenaven la naturalesa humana masculina sorgida de la seva base material, del seu genotip. Aquesta segueix aquí com sempre, però el que era una tasca de la societat, i de la família, construir a partir de la seva naturalesa, el fenotip, és el que està en crisi. És una de les greus afectacions ocasionades per la ideologia de gènere en el seu ús polític. Catalunya constitueix una versió visible de l’abast polític d’aquesta ideologia, perquè posseeix una gran hegemonia. El 2015, quan el seu Parlament va abordar la lluita contra la discriminació, rebuig una legislació integral que contemplés la situació dels diversos grups i va legislar només per a les persones GLBTI, i les dones. En el primer cas, la regulació està formulada en termes clarament de foment i de privilegis, en el sentit que se’ls atorga avantatges i prerrogatives especials que res tenen a veure amb la no discriminació, fins a l’extrem d’introduir la inversió de la càrrega de la prova: el denunciat com a causant d’una discriminació ha de provar la seva innocència, la qual cosa confereix una potent arma coactiva als seus grups de pressió. La segona normativa, dedicada a la dona, està centrada en l’acció dels poders públics per educar la societat en la ideologia de gènere. El Cardenal Ratzinger definia amb precisió el fet i la seqüència quan va escriure: “La ideologia de gènere és l’última rebel·lió de la criatura contra la seva condició de criatura. Amb l’ateisme, l’home modern va pretendre negar l’existència d’una instància exterior que li diu alguna cosa sobre la veritat de si mateix, sobre el bo i sobre el dolent. Amb el materialisme, l’home modern va intentar negar les seves pròpies exigències i la seva pròpia llibertat, que neixen de la seva condició espiritual. Ara, amb la ideologia de gènere, l’home modern pretén lliurar fins i tot de les exigències del seu propi cos: es considera un ésser autònom que es construeix a si mateix; una pura voluntat que s’autocrea i es converteix en un déu per a si mateix “. No està gens clar que la concepció de la perspectiva de gènere precedís a la teorització sobre la identitat sexual. Més aviat pot ser el contrari. La naturalesa del discurs i del testimoni vital de líders d’aquesta ideologia, com Judith Butler, l’avalaria. La teoria serviria per elevar a categories pretesament universals que són simples desitjos homosexuals. Es tractaria d’engrandir el desig fins transformar-lo en identitat. Una singularitat cridanera de les denominacions de les diferents tendències, lesbianisme, bisexualitat, transsexualitat, totes aquestes i altres més de l’àmplia gamma que es limiten a ser noms que defineixen el comportament, amb l’excepció de l’homosexualisme masculí. El femení és una lesbiana i això no ha canviat, com no ho han fet les altres apel·lacions, amb l’excepció del intergènere, qualificat en l’àmbit mèdic com hermafroditisme. En el cas dels homes homosexuals ha estat necessari inventar, dissenyar una paraula nova que no té res a veure amb el que descriu: gai. I això és així perquè els seus substituts habituals, el més generalitzat és el de ‘marieta’, posseeixen una profunda càrrega despectiva, de desqualificació. La reflexió rau en per què això només ha estat necessari en relació als homosexuals, quan la seva pràctica fa anys que està exclosa del catàleg dels trastorns sexuals, cosa que no succeeix amb els hermafrodites, el que explica l’ús d’una altra denominació, però no ha estat necessària per a les homosexuals. Gay és una paraula d’origen occità, que es va estendre a les llengües veïnes, català, francès, portuguès i espanyol. El seu significat inicial -i això explica que sigui un cognom relativament freqüent a Catalunya- vol dir alegre, com la paraula llatina originària gaudium, goig, i es va utilitzar en aquest sentit perquè va ser una característica de la poesia de trova occitana, també anomenada la gaia ciència . Antonio Machado la utilitza en aquest sentit en una poesia de 1913, ‘Meditacions Rurals’. En la seva forma francesa (i catalana) Gai, va ser introduït en la llengua anglesa des del francès, i amb el pas del temps va prendre carta de naturalesa com una de les formes de denominar l’homosexual, com “noi de vida alegre”. La ideologia de gènere per la dinàmica de la seva concepció prepara a la cultura, als sistemes morals que l’han assumit, per al salt següent: el Transhumanisme. VEURE: Encadenats al desig: de la ideologia de gènere a l’transhumanisme (V)

Per Josep Miró i Ardèvol

Deixa un comentari »

IDEOLOGÍA DE GÉNERO

 

Como ha ocurrido con otras corrientes ideológicas, al margen de cualquier fundamento científico,  de la mano del relativismo moral  presente en nuestros días  ha surgido la Ideología de género.

Pretende instaurar una sociedad en la que todos los  individuos  sean iguales, sin diferencias entre los sexos .En la que cada persona, de las características biológicas con las que nace, escoja  su propia identidad  de género  y su propia orientación sexual.

 No se trata por tanto de algo novedoso, opinable o  carente de consecuencias. La  Ideología de Género, está concebida básicamente para “de-construir” la sociedad  actual y crear un nuevo “sentido común” al margen de la naturaleza humana.

Es de interés conocer su alcance, sobre todo por las consecuencias que puede acarrear  en todo lo relativo a la educación de los hijos y a la defensa de la familia fundamentada en el matrimonio.

Por Sr. Aureli Villar

Deixa un comentari »