Penso que, darrerament, una bona part de les curses populars han perdut l´essència del seu glamour. Allò que hauria d´ésser una caminada serena i tranquil·la –en plena convivència– esdevé una competició on prima veure qui acaba primer. Sovint, el nucli vertebrador de les mateixes (com ara el suport a qualsevol patologia o el recapte de diners per a investigació) es pot esvair tristament.
No és aquest, però, el cas de la “V marxa familiar per la vida”. Tindrà lloc demà, al Parc de Vallparadís, a partir de dos quarts de dotze del migdia. Organitzada per “l´Associació per a la protecció de la família i la vida”, tindrà dues variants: una cursa infantil de mig quilòmetre i una d´adults,que arribarà als cinc… El diner de les persones inscrites (tan sols sis euros per família) es destinarà al suport de la “Casa Guadalupe per a la defensa de la vida”, de Sabadell.
Entenen que –per damunt de tot– cal defensar el nucli familiar com a element natural i fonamental de la nostra societat. A partir d´aquest axioma, creuen en el valor de l´esport com a element cohesionador. Prèviament, avantposen la tesi que “el treball més difícil del món és alhora el millor”: ésser pare/mare. Sembla fàcil de dir, però és dur.
De manera prioritària, volen promoure l´educació, el suport a la salut i la plena integració de les famílies en risc. Dissortadament, malgrat que la societat actual ha assolit forts avenços en confort, encara trobem casos on aquest esquema grinyola. Pot passar per raons de raça, provinença, cultura, creença religiosa, situació d´atur, d´alguna enfermetat estigmatitzada.
Val a dir que la cursa s´ha anat consolidant en altres ciutats del nostre entorn geogràfic. Es duu a terme amb una samarreta el logo de la qual proclama que “la vida és la vida”. Considerant l´esdeveniment a nivell local, qualsevol gran ciutat com la nostra no deixa d´ésser una aliança de famílies. I una fusió de famílies i vides…de totes les vides.
Un cop explicat tot això succintament, tan sols em resta desitjar-los una matinal ben reeixida. Serà així si aconsegueixen mobilitzar el major nombre d´egarencs possible. Tant de bo que aquesta meva columna aporti algun petit bri de sorra en aquesta fita. Molta sort !
Per Josep Ballbè i Urrit
DIARI DE TERRASSA 19-10-2019
Partit Família i Vida 
Deixa un comentari