Mai no voldria envellir. Tothom sap que avui celebrem el “dia dels innocents”. Es fa en record de la massacre d´un munt de menuts, per part del rei Herodes. No volia perdre el seu poder. Menys encara, a mans d´un nadó. “Allà, en un pessebre…, que li feia de llit”.
La tria del títol ve motivada per una frase clonada de l´evangeli cristià. Si més no en el sentit que m´agradaria viure en un món millor. Sense enveges, orgull, toxicitat, negativisme i “altres herbots”. És en aquest sentit que faig plenament meva –i no és la primera vegada que ho dic– la dita de Groucho Marx: “atureu el món, què me´n vull baixar !”
Admiro i desitjo tenir la innocència dels menuts. La mateixa que es dibuixarà –d´ací a vuit o nou dies– quan surtin al carrer per a rebre la “Cavalcada dels reis de l´Orient”. La seva imaginació, barrejada d´il·lusió i agraïment sap veure joguines i altres regals dalt dels camions que passen pel bell mig del carrer, envoltats d´un seguici festiu i cofoi. Alhora que emocionar-se mentre recullen caramels. Fins i tot sense valorar prou el perill de veure´s esclafats per carrosses.
Els orígens de la diada d´avui presenten una certa dicotomia. D´una banda, hi ha arrels paganes i/o laiques, relacionades amb les festes romanes dedicades a Saturn: al llarg d´aquests jorns, els esclaus gaudien d´un bri més de llibertat. Així, se´ls permetia fer-se tot tipus de bromes. Fins i tot alguna disbauxa.
Per contra, el vessant cristià prové de la història bíblica, que narra el patiment i la mort de víctimes innocents. La cultura popular –o tal vegada allò del “posar-hi més pa que formage” a les coses– ha capgirat el paper dels “innocents” pels ingenus que es deixen penjar una llufa a l´esquena… O d´aquells que es creuen –fil per randa– el contingut d´alguna notícia-“llorigó”, en algun mitjà de comunicació. L´endemà, quan llegeixen que tot formava part d´una presa de pèl, acoten el cap i es fan l´orni.
D´una o altra manera, abans d´acabar insisteixo en la necessitat d´avançar en la temàtica dels drets de la infància. El futur és d´ells… I, al cap i a la fi, el nostre exemple i compromís els ha d´esperonar a somiar en un “demà” molt millor. On regnin la pau, l´amor i el bé.
Per Josep Ballbè i Urrit (BARCELONA)
Partit Família i Vida 
Deixa un comentari