Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

20 NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA INFANCIA

a 21/11/2018

No voldria equiparar aquesta efemèrides promoguda per la Unesco
al dia sense cotxes, el Black Friday o qualsevol altra bajanada similar.
En aquest cas, tots ens hem de posar les piles, perquè el tema va de
debò. En un dia com avui, cal remarcar la necessitat de donar a
conèixer els drets dels més menuts. Sovint, esdevenen els més
vulnerables. Són el futur del nostre món i s´ha de fer per mentalitzarnos
de la necessitat de lluitar pel seu desenvolupament integral.
Justament l´any vinent, s´acompliran 60 anys de la Declaració dels
drets del nen per part de l´ONU (1959). Encara van haver de passar
20 anys més per fer que el contingut d´aquella convenció fos de
compliment obligat arreu. No pot ser –sovint passa, com en la pròpia
Constitució– que només sigui un decàleg de bones intencions.
Sense cap mena d´embut –sí o sí– tota la mainada té dret a salut,
educació i protecció. Independentment del lloc on li ha tocat néixer.
Encara tots tenim molt fresques unes inquisidores i dures imatges.
Parlo de la primera setmana de setembre de 2015, en una platja
turca. Era un nen sirià de tres anyets, que fugia de l´horror de la
guerra del sanguinari govern d´en Bashar Háfez al-Ásad. Personatge
maleït a qui, d´alguna manera, sostenen les grans potències,
entestades a vendre´ls armament sense cap mena de restricció.
Aquest xicarró es deia Aylan Kurdi i –en la mateixa epopeia– hi van
perdre la vida el seu germà Galip (de cinc) i la mare… Gràcies al
reportatge d´una periodista de l´agència Reuters, el món es va
esglaiar. Però, tres anys després, poca cosa ha canviat. Fins el punt
que no cal llençar les diatribes i critiques solament a Trump o Putin.
Al nostre propi país, el govern de torn s´acaba de cagar a les calces.
Amb la vergonyant decisió de mantenir una comanda d´armament pel
govern saudita, posen més llenya al foc en la guerra de l´Iemen. Allí,
en gairebé quatre anys de conflicte, han mort més de cinc mil nens.
En una declaració que qualifico d´autèntica presa de pèl, la ministra
portantveu del govern “sociata” (Isabel Celaá) ens ha tractat
d´idiotes. Voler fer-nos creure que les bombes trameses són
intel·ligents demostren que el dia de la infància els importa un rave.
Em guardo una paraulota per a mi mateix. És massa gruixuda.

Per Josep Ballbè i Urrit (Terrassa)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: