Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

17 D’OCTUBRE, DIA INTERNACIONAL PER L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

a 16/10/2018

 

COMBATRE LA POBRESA

 

Avui és el dia internacional de l´eradicació de la pobresa, una de les quatre potes del partit PFiV (Família i Vida). A banda dels dos principis que conté el seu propi nom, també cal remarcar la llibertat d´educació i l´eradicació de la pobresa. Aquest darrer és un punt que cal emmarcar plenament en l´àmbit dels drets humans. Sens dubte.

Com que una gran majoria de nosaltres vivim prou bé, massa sovint no dediquem un sol segon de temps a meditar sobre la qüestió. La pròpia ONU  –mitjançant programes d´ajut al desenvolupament–  ens recorda que més mil tres-cents milions d´éssers humans són al llindar de la pobresa. Es veuen obligats a passar amb menys  d´un dòlar diari. En un món tan avançat com el nostre, és un contrasentit  –i, alhora, una aberració–  veure aquests contrastos tan remarcats.

Ja no es tracta tan sols d´incidir en la vessant financera. Entenc que cal ampliar el ventall a la consideració social i humana. Si més no amb l´objectiu reptador de generar les capacitats bàsiques per tal que tothom  –sense cap excepció–  visqui amb un mínim de dignitat.

Enguany, commemorem el setantè aniversari de la Declaració Universal dels drets humans. Motiu de més, doncs, per a recolzar la causa i no parar de matxacar el tema. Els governs han de demostrar  –amb fets–  que les paraules no se les emporta el vent. L’antiga reinvindicació de dedicar obligatòriament el 0’7% del PIB dels països desenvolupats a cooperació internacional data dels anys noranta. Així, a tota la classe política li hauria de caure la cara de vergonya.

Em sembla oportú recolzar el contingut del tema que tracto avui amb una cita del malaurat John F. Kennedy, ex.president dels USA: “si una societat lliure és incapaç d´ajudar els seus molts pobres, tampoc podrà pas salvar als seus pocs rics”… Perquè, on hi ha riquesa, hi ha treball. Mentre que el ric fa el què vol… I el pobre tan sols el què pot. En ple segle XXI, quanta tristor ! Perquè els rics no donen, però tampoc no demanen. Riquesa amb tristesa és pitjor que pobresa…I, també, quan manca pau manca pa. Mentalitzem-nos !

Per Josep Ballbè i Urrit (BARCELONA)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: