Partit Família i Vida

Web del partit Família i Vida a Catalunya

Encadenats al desig: de la ideologia de gènere al transhumanisme (VI)

a 21/01/2017

Preparació del transhumanisme

La ideologia de gènere funciona també com una destrucció de la significació de ser home, un efecte de poderoses ramificacions, encara que sens dubte la més important és la dilució de la paternitat. La crisi d’identitat dels homes en aquest temps, reiteradament apuntada, sorgeix precisament de la liquidació -del seu intent- de les pautes culturals que traduïen i ordenaven la naturalesa humana masculina sorgida de la seva base material, del seu genotip. Aquesta segueix aquí com sempre, però el que era una tasca de la societat, i de la família, construir a partir de la seva naturalesa, el fenotip, és el que està en crisi. És una de les greus afectacions ocasionades per la ideologia de gènere en el seu ús polític. Catalunya constitueix una versió visible de l’abast polític d’aquesta ideologia, perquè posseeix una gran hegemonia. El 2015, quan el seu Parlament va abordar la lluita contra la discriminació, rebuig una legislació integral que contemplés la situació dels diversos grups i va legislar només per a les persones GLBTI, i les dones. En el primer cas, la regulació està formulada en termes clarament de foment i de privilegis, en el sentit que se’ls atorga avantatges i prerrogatives especials que res tenen a veure amb la no discriminació, fins a l’extrem d’introduir la inversió de la càrrega de la prova: el denunciat com a causant d’una discriminació ha de provar la seva innocència, la qual cosa confereix una potent arma coactiva als seus grups de pressió. La segona normativa, dedicada a la dona, està centrada en l’acció dels poders públics per educar la societat en la ideologia de gènere. El Cardenal Ratzinger definia amb precisió el fet i la seqüència quan va escriure: “La ideologia de gènere és l’última rebel·lió de la criatura contra la seva condició de criatura. Amb l’ateisme, l’home modern va pretendre negar l’existència d’una instància exterior que li diu alguna cosa sobre la veritat de si mateix, sobre el bo i sobre el dolent. Amb el materialisme, l’home modern va intentar negar les seves pròpies exigències i la seva pròpia llibertat, que neixen de la seva condició espiritual. Ara, amb la ideologia de gènere, l’home modern pretén lliurar fins i tot de les exigències del seu propi cos: es considera un ésser autònom que es construeix a si mateix; una pura voluntat que s’autocrea i es converteix en un déu per a si mateix “. No està gens clar que la concepció de la perspectiva de gènere precedís a la teorització sobre la identitat sexual. Més aviat pot ser el contrari. La naturalesa del discurs i del testimoni vital de líders d’aquesta ideologia, com Judith Butler, l’avalaria. La teoria serviria per elevar a categories pretesament universals que són simples desitjos homosexuals. Es tractaria d’engrandir el desig fins transformar-lo en identitat. Una singularitat cridanera de les denominacions de les diferents tendències, lesbianisme, bisexualitat, transsexualitat, totes aquestes i altres més de l’àmplia gamma que es limiten a ser noms que defineixen el comportament, amb l’excepció de l’homosexualisme masculí. El femení és una lesbiana i això no ha canviat, com no ho han fet les altres apel·lacions, amb l’excepció del intergènere, qualificat en l’àmbit mèdic com hermafroditisme. En el cas dels homes homosexuals ha estat necessari inventar, dissenyar una paraula nova que no té res a veure amb el que descriu: gai. I això és així perquè els seus substituts habituals, el més generalitzat és el de ‘marieta’, posseeixen una profunda càrrega despectiva, de desqualificació. La reflexió rau en per què això només ha estat necessari en relació als homosexuals, quan la seva pràctica fa anys que està exclosa del catàleg dels trastorns sexuals, cosa que no succeeix amb els hermafrodites, el que explica l’ús d’una altra denominació, però no ha estat necessària per a les homosexuals. Gay és una paraula d’origen occità, que es va estendre a les llengües veïnes, català, francès, portuguès i espanyol. El seu significat inicial -i això explica que sigui un cognom relativament freqüent a Catalunya- vol dir alegre, com la paraula llatina originària gaudium, goig, i es va utilitzar en aquest sentit perquè va ser una característica de la poesia de trova occitana, també anomenada la gaia ciència . Antonio Machado la utilitza en aquest sentit en una poesia de 1913, ‘Meditacions Rurals’. En la seva forma francesa (i catalana) Gai, va ser introduït en la llengua anglesa des del francès, i amb el pas del temps va prendre carta de naturalesa com una de les formes de denominar l’homosexual, com “noi de vida alegre”. La ideologia de gènere per la dinàmica de la seva concepció prepara a la cultura, als sistemes morals que l’han assumit, per al salt següent: el Transhumanisme. VEURE: Encadenats al desig: de la ideologia de gènere a l’transhumanisme (V)

Per Josep Miró i Ardèvol


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: