El 10-6-2016 la Vanguardia informà que “L’ONU urgeix Irlanda a reformar la seva “cruel i degradant” llei d’avortament”. El comitè de Drets Humans de l’ONU diu que aquella llei “sotmet a les dones a un tracte discriminatori, cruel i degradant” i que ha de ser modificada immediatament en casos de malalties i anomalies que impedeixin la supervivència del fetus. La llei irlandesa només permet l’avortament en els casos en que la vida de la dona corre perill.
Crida l’atenció que el comitè dels Drets Humans de l’ONU és mobilitzi contra una llei perquè no permet que es mati al fill/a que té una malaltia que li impedirà la supervivència fora de l’úter matern, i en canvi no es mobilitzi contra un munt de lleis arreu del món que permeten matar indiscriminadament i amb una crueltat inhumana, per esquarterament, enverinament (etc.) a més d’un centenar de milers de fetus humans a l’Estat Espanyol, a milions a tota Europa, i a desenes de milions a tot el món. ¿Com és possible aquesta discriminació i insensibilitat cruel envers els éssers humans més innocents, febles i indefensos?
I ¿com és possible un autèntic progrés moral, com és la sensibilitat cada cop més acurada envers els animals (braus, grans simis, etc.), i alhora hi hagi una degradació moral gegantina envers aquells petits éssers humans, per als quals es reclama el dret a matar-los i, a més, a càrrec de l’Estat, el qual, d’aquesta manera finança i garanteix un autèntic crim organitzat contra la humanitat?
I ¿com pot ser que el progrés moral que significà la lluita contra la pena de mort respecte dels autors dels delictes més greus hagi quedat sepultada en relació a la pena de mort, sense compassió ni defensa, envers els humans més innocents? ¿On són molts dels qui defenien l’abolició de la pena de mort respecte dels culpables, i que callen –i atorguen- la pena de mort envers els més innocents?
El que exigeix la racionalitat i la humanitat és no només impedir la mort del fill/a, sinó una acció social i política de recolzament de la dona, i que la societat i l’Estat en el seu conjunt donin suport al fill i a la mare, i no li exigeixi a aquesta de carregar amb totes les conseqüències d’un embaràs no desitjat, però no a costa de la vida del fill/a. Per això l’ONU i el seu Comitè de Drets Humans hauria de reclamar de tots els Estats i de la Comunitat Internacional una política i unes lleis a favor de la humanitat i de la vida de tots els éssers humans, i no carregar contra un dels països que intenten fer el que poden per ajudar no només al fill/a, sinó també a la mare.
Pau Sanfeliu Arboix, (BARCELONA)
EL ABORTO, LA ONU E IRLANDA
El 10-6-2016 la Vanguardia informó: “La ONU urge a Irlanda a reformar su “cruel y degradante” ley del aborto”. El comité de Derechos Humanos de la ONU dice que aquella ley “somete a las mujeres a un trato discriminatorio, cruel y degradante” y que debe ser modificada inmediatamente en casos de enfermedades y anomalías que impidan la supervivencia del feto. La ley irlandesa solo permite el aborto en los casos en que la vida de la mujer corre peligro.
Llama la atención que el comité de Derechos Humanos de la ONU se movilice contra una ley porque no permite que se mate al hijo/a que tiene una enfermedad que le impedirá la supervivencia fuera del útero materno, y que no se movilice contra un montón de leyes a lo largo y ancho del mundo que permiten matar indiscriminadamente y con una crueldad inhumana, por descuartizamiento o envenenamiento (etc.) a más de cien mil fetos humanos en España, a millones en toda Europa, y a decenas de millones en todo el mundo, cada año. ¿Cómo es posible esta discriminación e insensibilidad cruel hacia los seres humanos más inocentes, débiles e indefensos?
Y ¿cómo es posible un auténtico progreso moral, como es la sensibilidad cada vez más acentuada hacia los animales (toros, grandes simios, etc.), y al mismo tiempo haya una degradación moral gigantesca hacia aquellos pequeños seres humanos, para los cuales se reclama el derecho a matar-les y, además, a cargo del Estado, el cual, de esta manera financia y garantiza un auténtico crimen organizado contra la humanidad?
Y ¿cómo puede ser que el progreso moral que significó la lucha contra la pena de muerte respecto de los autores de los delitos más graves haya quedado sepultada en relación a la pena de muerte, sin compasión ni defensa, hacia los humanos más inocentes? ¿Dónde están muchos de los que defendían la abolición de la pena de muerte respecto de los culpables, y que callan –y otorgan- la pena de muerte hacia los más inocentes?
Lo que exige la racionalidad y la humanidad es no sólo impedir la muerte del hijo/a, sino también una acción social y política de apoyo a la mujer, y que la Sociedad y el Estado en su conjunto apoyen al hijo y a la madre, y no le exija a ésta cargar con todas les consecuencias de un embarazo no deseado, pero no a costa de la vida del hijo/a. Por esto la ONU y su Comité de Derechos Humanos habría de reclamar de todos los Estados y de la Comunidad Internacional una política y unas leyes a favor de la humanidad y de la vida de todos los seres humanos, y no cargar contra uno de los países que intentan hacer lo que pueden para ayudar no solo al hijo/a, sino también a la madre.
Pau Sanfeliu Arboix, (BARCELONA)
Deixa un comentari